
[OC]
Lo grope de Comuna! Tolosa èra present a la XXXIXa pujada al pòrt de Salau per l’amistat occitana-catalana.
Aquesta pujada es estada l’escasença pel collectiu contra la redobertura de la mina de Salau de manifestar son opausicion a un projècte destructor pels umans tant coma per la montanha, que sa tòca es mai que mai l’estraccion de tungstèn per la fabricacion de bombas.
Avèm nautres afirmit per un tracte e una bandairòla la necessitat per l’occitanisme de s’afranquir de la dependéncia a l’Estat.
[FR]
Le groupe Comuna! Tolosa était présent à la XXXIXe montée au port de Salau pour l’amitié occitane-catalane.
Cette pujada a été l’occasion pour le collectif contre la réouverture de la mine de Salau de manifester son oposition à un projet destructeur tant pour les humains que pour la montagne, dont l’objectif est principalement l’extraction de tungstène pour la fabrication de bombes.
Nous avons pour notre part via une banderole et un tract, affirmé la nécessité pour l’occitanisme de sortir de sa dépendance à l’Etat.




[OC] NI FRANÇA NI ESPANHA PIRENÈUS SENS ESTAT
Uèi nos amassam sul pòrt de Salau per celebrar l’amistat entre catalan.as e occitan.as. A la frontièra de la Republica francesa e del Reialme d’Espanha, volèm aprofièitar d’aiceste moment per portar nòstre messatge a respècte del rapòrt entre l’occitanisme e l’Estat.
Per nautres l’Estat – qu’es una aplecha de gestion del sistèmi capitalista – es lo responsable principal de la situacion lingüistica actuala. Ja coneissèm son istòria de negacion de la lenga nòstra a travèrs sas leis, sa politica repressiva a l’escòla, o la sotmession de sos territòris administrats. Per centralizar lo Capital, es aquel Estat que va afavorizar d’unas regions puslèu que d’autras e concentrar çò mai del poder politic economic e cultural a 700 kilomètres d’aicí a París.
Uèi nombroses son los Estats que nos vòlon apreparar a una guèrra novèla. Parlan de tornar dubrir a Salau l’anciana mina de tungstèn, material que s’emplega entre autre per far de bombas. Lo poder central vòl sacrificar la santat d’aiceste país despoblat amb la justificacion de promesa de trabalh.
Rapelem-nos consí Occitània foguèt vuejada de sos abitants, mobilizats de fòrça pels dos chaples mondials de 1914 e 1939. Rapelem-nos de la dictatura franquista, del nazisme e de la França de Pétain. Totes aqueles crimis son pas fruta d’un azard de l’Istòria o de la sola volontat de caps d’Estats beliquejaires, si-ben la realizacion de la logica de competicion, de contraròtle, de dominacion racista e patriarcala inherenta a l’estructura estatala.
Coma los maquisards qu’aicí passèron, nos opausam al masèl que nos prometon.
Es per aquela rason que nos es important de criticar lo rapòrt de l’occitanisme amb l’Estat. Aqueste bota dempuèi quatre decennias quasi tota son energia a l’institucionalizacion estatala de la lenga d’òc, a travèrs las lutas per l’educacion, la preséncia pels mèdias, la sinhalizacion bilingüa, etc.
Pr’aquò tot aquò se mena al prètz d’una dependéncia fòrta a l’Estat que pòt decidir quand vòl de trencar las subvencions coma es a o faire ara. Ne resulta tanben l’aflaquiment del movement collectiu que passa sovent aprèp l’individualisme de la professionalizacion. Fin finala aquela estrategia nos mena a l’abandon d’un projècte social emancipator que daissa l’occitanisme un microcòsme enclaus sus se.
Mai d’un actor de la cultura occitana passon a dreita e mai a l’extrèma-dreita. Pièger, de gropes fascistas recupèran l’occitanisme per distinguir çò que considèron los « franceses vertadièrs » dels autres.
Aquí es donc pas la solucion.
Contra la negacion de nòstras lengas e lo poder de mòrt dels Estats, contra la recuperacion racista de nòstras lutas, nòstras armas son l’auto-organizacion e la participacion a la lutas socialas portairas d’un avenidor melhor. Per la revolucion dins Pirenèus e de pertot !
– Comuna! Tolosa





